Contingut:
Els més importants són Ca2 {{2}}, Mg2 {{3}}, K+, Na+, Ba2+, Sr2+, Pb2+, Fe3+, Al3+, Cu2+. Hi ha més de 170 tipus de minerals sulfats coneguts. Tot i que només representen 0,1 % del pes total de l'escorça terrestre de GG, el guix, l'anhidrita, la barita i el tardardita es poden enriquir en dipòsits d'importància industrial. La majoria dels minerals sulfatats són sals amb composicions relativament complexes, de manera que l’estructura cristal·lina amb un baix grau de simetria és principalment monoclínica i ortorhombica. I com que la majoria dels minerals sulfatats contenen aigua, la seva propietat física més destacada és la duresa baixa, generalment entre 2-3,5. A més, el color és generalment incolor i blanc, i la gravetat específica no sol ser gran, entre 2-4. La formació de minerals sulfats requereix una alta concentració d’oxigen i condicions de baixa temperatura, de manera que la part superficial és el lloc més adequat per a la formació de minerals sulfatats. En aquest tipus de minerals, la causa externa és molt més important que la causa interna. Entre ells, els minerals sulfatats formats per oxidació de sulfurs metàl·lics primaris representen gairebé la meitat d’aquest tipus de minerals. Els minerals sulfatats dipositats químicament a les conques oceàniques són principalment sulfats hidrats de potassi, sodi, calci, magnesi, bari i alumini. Pel que fa als minerals sulfatats d’origen hidrotermal endogen, són principalment sulfats anhidres com el bari, el calci, l’estronci i l’alumini, que es troben a les venes hidrotermals a temperatura mitja baixa o com a productes d’alteració de les roques de la paret hidrotermal a baixa temperatura.
Causa:
Les erupcions volcàniques emetran sofre i el sofre es cremarà per produir diòxid de sofre. Quan el diòxid de sofre es troba amb vapor d’aigua, es forma àcid sulfurós. L’àcid sulfurós s’oxida per l’oxigen de l’aire a àcid sulfúric. L’àcid sulfúric reacciona amb òxids metàl·lics de l’escorça terrestre de&per formar sulfats.